07/04/19 VII MARXA SENDERISTA SOLIDARIA LES RODANES

07/04/19 VII  MARXA SENDERISTA SOLIDARIA LES RODANES

EIXIDA: 8:30h des de l’Avinguda 2 de Maig.

Aportació voluntària de 3€ o 3 productes no peribles (oli, sucre, macarrons, arrós, tomaca triturada…), que es recolliran 30 minuts abans de l’eixida

Inscripcions: en la web, també en la recepció de l’Ajuntament o per telèfon: 962710032

PORTEM: esmorzar, beguda, calçat i roba

adequada.

Recorregut:

Altura màxima 345 m, D+ 300 m

Dificultat: mitjana. 12,6 km.

Track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=9212329

Més informació:

inscripcions i reglament en la web, http://caritas.vilamarxant.info/marxa.

24-03-2019 SIERRA DEL NEGRETE-PICO REMEDIO- PICO NEGRETE (UTIEL)

EIXIDA: LLAVADOR
HORA D'EIXIR: 07:00 H
COM ARRIBAR: VILAMARXANT-EL REMEDIO
TRANSPORT: COTXES PARTICULARS
DISTANCIA RUTA:12,800 KM
DESNIVELL ACUMULAT: 332 M
NIVELL: FACIL
TRACK: WIKILOC
TIPUS DE RUTA: CIRCULAR
MENJAR: EN CASA
HORA DE REGRESO: APROX. 14 H
ORATGE: UTIEL

Pico Remedio

Hui realitzarem una entretinguda ruta que recorre una zona de la serra del Negrete, a la comarca de Requena-Utiel .  La ruta ressegueix el PR-CV 177-1, però amb alguna variació. Eixirem des de l'esplanada de la  ermita del Remei per unes escales. 

Fuente del Hontanar

Passarem primer pel brollador del Remei. Seguim i pocs metres després trobem un  altar amb una imatge de la Verge del Remei que es va aparèixer ací segons la llegenda. Just ací s'obri un mirador sobre la Plana d'Utiel. Seguim el camí sempre en costera amunt, fets uns 4 km  realitzarem la primera variant del PR. Es tracta de la pujada al Pic del Remei, màxima altura de la comarca amb 1307 msnm. 

area recreativa del Hontanar

Encara que les nombroses antenes enlletgeixen el seu cim, gaudirem d'unes excel·lents panoràmiques sobre la Plana d'Utiel. Després de gaudir de les vistes, reprenem el PR, que deixarem novament (segona variant del PR) per a acostar-nos al vèrtex geodèsic del pic Negrete (1292 msnm). En aquest pic disposem també de grans panoràmiques. Retornem de nou al PR i seguirem pel camí del Choto fins a un corral en el qual ens desviarem per a descendir per una bonica senda que transcorre pel barranc del Hontanar que dóna nom a aquest PR. 

Després d'eixir del barranc passarem al costat de la font del Hontanar  i pocs metres més endavant ens trobem amb l'Àrea recreativa del Hontanar, amb taules de pícnic i paellers. En aquest punt ve una tercera variant en el recorregut del PR,  aquesta,  ens evita passar per la Urbanització Casas de Medina i a més escurçarà el recorregut del PR. Seguint aquesta variant, retornarem al PR, una mica més endavant en l'encreuament amb la carretera a CV-390 (aprox. en el km 31). 

santuario del Remedio

Des d'ací reprenem el PR, encara que el tornarem a deixar poc abans d'arribar a l'Àrea recreativa de la Pineda,per a arribar fins ací però per un altre camí. Des d'aquest Àrea recreativa fins a l'ermita del Remei ja no queda res i tornem a reprendre, ja fins al final, el recorregut del PR.

La Organització

17-02-2019 RUTA DE NEU, AMB PERMÍS DE L'ORATGE

A L'ÉSSER UNA "RUTA DE NEU", ESTEM A COSTA DE  L'EXISTÈNCIA D'AQUESTA. PER AIXÒ LA RUTA PODRÁ PATIR MODIFICACIONS QUE ES COMUNICARAN AMB LA SUFICIENT ANTELACIÓ.

SALIDA: LLAVADOR
HORA DE SALIDA: 06:30 H
COMO LLEGAR: VILAMARXANT-PUERTO SAN RAFAEL
TRANSPORTE: AUTOCAR
DISTANCIA RUTA: 9,650 KM
DESNIVEL ACUMULADO: 375 M
NIVEL: MODERADO
TRACK: WIKILOC
TIPO DE RUTA: CIRCULAR
COMIDA: DE MENU EN RESTAURANTE LA CARRASCA (Mora de Rubielos) 15€
HORA DE REGRESO: APROX. 18:30/19 H
ORATGE: ALCALA DE LA SELVA

FOTOS PREVIA

  

Aquesta setmana ens encaminarem cap a Terol, concretament a la comarca de Gudar-Javalamebre (entre Mora de Rubielos i La Verge de la Vega), per a realitzar una bonica ruta seguint un track de Juanne Alemany

El vehicle el deixarem en el Port de Sant Rafael a 1560m d'altitud, que es troba entre Mora de Rubielos i La Verge de la Vega. Ací en una esplanada a l'esquerra de la carretera aparcarem  i donarem inici a la ruta

Els primers 4km, excepte alguns metres del principi de la ruta, són en un continu però suau descens fins a arribar a la Cascada de l'Hiedra, la qual cosa ens permetrà relaxar-nos i gaudir de la bellesa del lloc.
Pel camí anirem seguint les múltiples indicacions cap a Fuen Narices o cap a la Cascada de l'Hiedra, per la qual cosa, resulta molt fàcil seguir la ruta.

En uns 40 minuts aprox; arribarem fins a Fuen Narices, aquesta és una font amb tres canelles que quasi sempre sol portar una bona quantitat d'aigua, al costat trobem una taula i uns bancs.

Fuen Narices

Vist el lloc, seguirem per la part esquerra, del rierol que crea l'aigua de la font. La senda no és molt àmplia, però se segueix sense problemes. Travessarem el riu pel lloc més estret i seguirem per la dreta.
Fets una mica menys de 4 km, arribarem a la part superior de la Cascada de l'Hiedra. Amb precaució, podrem apropar-nos per a veure des de dalt el salt de l'aigua, per unes escales, baixarem fins a un mirador per a tindre una altra visió del salt.
Al costat del mirador hi ha una "complicada" baixada que ens permetrà baixar fins a la part inferior de la cascada, fotos de rigor i tornem a pujar. Ara desfarem camí fins a arribar una altra vegada a Fuen Narices.

Cascada de La Hiedra

Prendrem una sendera que ix  de darrere de la font i que està indicat com Barranco de l'Arco, seguint la sendera, prompte arribarem a un capritx de la naturalesa, que dona nom al barranc. Es tracta d'un arc de pedra que la naturalesa s'ha entretingut a anar formant al llarg dels segles.

Vist el lloc, seguirem camí pel barranc, encara que per aquesta part no trobarem pals indicatius, algunes fites de pedres, ens confirmaren que seguim el bon camí.

Després d'un tram camp a través, eixirem a una pista que agafarem cap a la dreta, en una pronunciada corba, deixarem la pista per a tornar a transitar pel barranc. Ara comença un tram d'uns 2 km de pujada que ens posaran a to.

Arco de Piedra

Deixarem el barranc per a eixir al Camí dels Palancares per on girarem cap a la dreta, arribats ací, les vistes s'eixamplen i podrem contemplar a la llunyania el pic Javalambre, ara ja en tot moment per ampla pista, caminarem el tram que ens retornarà al Port de sant Rafael.

Arribats ací, pujarem a l'autocar i posarem rumb cap a Rubielos de Mora on tindrem contractat el menú. Ací depenent de com es vaja de temps, podrem realitzar una mica de ruta "historico-cultural".

Arribat el moment, pujarem a l'autocar i ja posarem rumb cap a Vilamarxant.



La Organització

27-01-2019, GATOVA: PIC DE L'ÀGUILA, MOLINS I FONTS

Sogorb, Serra de Espadà i Penyagolosa des del Pic de l'Àguila

• EIXIDA: LLAVADOR
• HORA D'EIXIDA: 07:30 H
• COM ARRIBAR-HI: GATOVA
• TRANSPORT: COTXES PARTICULARS
• DISTANCIA RUTA: 10,2 KM aprox.
• DESNIVELL ACUMULAT:  438 m. aprox..
• NIVELL:  FACIL
• TRACK: WIKILOC
• TIPUS DE RUTA: CIRCULAR 
• DINAR:EN CASA
• HORA DE TORNADA: APROX. 13:30 H
• ORATGE: GATOVA 
• 
  

Per a la primera eixida de l'any recuperem la ruta que hem anul·lat ja en vàries ocasions per motius de la climatologia, aquesta no és altre que la pujada al Pic de l'Àguila eixint de Gatova. De baixada, visitarem els molins d'Iranzo i el de la Ceja, a part d'unes quantes fonts. Arribats a Gatova, aparquem el vehicle al carrer Monte Rodeno i donem inici a la caminada.

Pic de l'Àguila

Pel mateix carrer on hem aparcat anem eixint del poble, guanyant altura ràpidament per la forta costera que presenta, fets uns 300 m i en un pronunciat revolt, trobarem la primera font. Caminem pel Camino de Soneja, per on passa el PR V-63.9 Gatova-Soneja, aquest és una pista amb trams formigonats i trams de terra, que porta fins dalt del Pic de l'Àguila. De tant en tant el PR aprofita trams de senda per a escurçar el camí.

refugi dalt del Pic de l'Àguila

Quan portem fets 1,5 km arribem a un punt a on haurem de tornar de baixada del pic per seguir la ruta, a partir d'ací el nostre camí conflueix amb la Colada de la Mojonera, antiga ruta de transhumància, arribant dalt del Pic de l'Àguila, el primer que ens ix al pas és un xicotet refugi construït imitant l'estètica dels antics molins. També trobem ací dalt un vèrtex geodèsic i una xicoteta estació meteorològica.

Molí d'Iranzo

En l'últim tram de pista anirem passant de Castelló a Valencià, de l'Alt Palància al Camp del Túria, de Sogorb a Gatova, les vistes especialment cap al nord i a l'est són dignes de l'esforç: la vall del Palància, la Serra d'Espadà, Sogorb, Navaixes, Altura i com no, al fons impertèrrit, veient passar el temps, el Gegant de Pedra, el Penyagolosa. Si ens girem, podrem contemplar tot el Camp del Túria i sobreeixint, les nostres Rodanes.

Font del Tormo

Ens acomiadem del lloc i donem inici a la baixada desfent l'últim tram que ens ha portat fins dalt del cim. Arribem al punt on conflueixen l'anada i la tornada, ara seguim de front per pista carenera de terra, aquesta segueix senyalant la divisòria entre Castelló I Valencià, fets uns pocs metres, deixem la pista per una senda que ix a la dreta i que en pronunciada pujada ens porta a trobar el Moli d'Iranzo o Cachumbito com també es coneix. Ens hi entre-tenim a visitar les restes del molí, per l'interior té unes escales que permeten pujar fins dalt, això el converteix en un magnífic mirador.

Molí de la Ceja

Vist el lloc, seguim ruta i ara tenim pel davant un tram de senda amb pendent molt pronunciada que en uns 1,3 km ens porta a eixir al Camino de Gatova a Tristany, girem a la dreta i fem un poquet més de 300 m que ens deixen davant del molí de La Ceja, de característiques similars al d'Iranzo, visita al lloc i en acabar, reiniciem la caminada, ara ja tot per asfalt, pel Camino de Tristany, passem per la Fuente del Tormo que visitem i a seguir.

Font de San Isidro

Quan estem a punt d'arribar a Gatova, trobem la Fuente de Iranzo, parada, fotos i a continuar, ara ja pels carrers del poble ens apropem a on a primera hora hem deixat el vehicle, ací trobem el llavador i l'última font del dia, la Fuente de San Isidro, Donant per finalitzada està curta i tranquil·la ruta, pujarem als vehicles i posarem rumbs envers Vilamarxant.

REMEIS NATURALS DE LES RODANES 6 "PEBRELLA"

REMEIS NATURALS DE LES RODANES 6 

PEBRELLA

Thymus piperella

Famlia LABIADES

 “Terra de paella, terra de pebrella”

Mateta molt coneguda, endemisme ibero-llevantí distribuït per València, Alacant, part de Murcia i Albacete. Floració des de juliol fins a novembre

Flora silvestre del Mediterráneo occidental  http://www.florasilvestre.es/mediterranea/

PARTS UTILITZADES: branquetes amb flors i fulles


APLICACIONS:

1.    CONDIMENT PER A LES OLIVES.

Les olives verdes es partixen o se'ls donen diversos talls, es posen amb aigua, que es canvia diàriament fins que perden tot el seu amargor. A continuació es deixen en salmorra  amb les herbes aromàtiques ( pebrella i sajolida) i unes poques fulles de garrofera, per a evitar que s´ablanisquen. La salmorra es prepara més o menys salada, normalment de 25 a 100 grams de sal per litre d'aigua. Al gust es poden consumir ja a la setmana.

2.    CONDIMENT PER A LA CARN.

Als plats de carn, sobre tot al “gazpacho manchego” i altres plats de caça, les fulles de pebrella li donen un gust molt especial.

3.    INFUSIONS APERITIVES.

Infusió, a raó de mitja cullerada per got d´aigua, beguda avans del dinar.

4.    PER A LLAVAR LES FERIDES.

La mateixa infusió però més concentrada (una cullerada per got) i posar-li també rabet de gat (Sideritis sp.)

NO OBLIDEU QUE LES PLANTES AL CAMP NO ES PODEN ARRANCAR, TALLEU-LES AMB LES TISORES I A SOLES EL 

La Organización.

TARJETA FEDERATIVA FEDME 2018

¡Podrás solicitar la Tarjeta Federativa FEDME
2019 en el club o en la federación autonómica!

Contigo somos más. Más competitivos, más fuertes, más atrevidos, más caminos a recorrer y más montañas por conquistar. Déjanos acompañarte en cada reto, en cada senda, en cada competición porque estar federado es mucho más.15 Razones para solicitar tu Tarjeta Federativa

El Club.

16-12-2018, "HOCES DEL CABRIEL" VENTA DE CONTRERAS-PANTÀ DE CONTRERAS-LOS CUCHILLOS-VENTA DE CONTRERAS

• EIXIDA: LLAVADOR
• HORA D'EIXIDA: 07:00 H
• COM ARRIBAR-HI: VILAMARXANT-VENTA DE CONTRERAS
• TRANSPORT: COTXES PARTICULARS
• DISTANCIA RUTA: 10,2 KM aprox.
• DESNIVELL ACUMULAT:  230 m. aprox..
• NIVELL:  FACIL
• TRACK: WIKILOC
• TIPUS DE RUTA: CIRCULAR
• DINAR:EN CASA
• HORA DE TORNADA: APROX. 14,30 H
• ORATGE: MINGLANILLA

Las Hoces del Cabriel formen un espai natural entre les províncies de València i Conca.

Aquest paratge de 31.446 hectàrees va ser declarat parc natural pel govern valencià el 17 de juny de 2005. Es troba localitzat entre la comarca de Requena-Utiel i la província de Conca en la comunitat  de Castella-la Manxa.

Per la seua superfície, es constitueix en el major paratge protegit de tota la Comunitat Valenciana. Com el riu Cabriel exerceix de límit entre ambdues comunitats autònomes, en la ribera castellà-manxega existeix una reserva natural del mateix nom, de les quals 1.662 hectàrees pertanyen al municipi de Minglanilla.

El riu crea un profund barranc sobre els materials calisos i dolomítics del cretàcic superior, eixamplant-se quan el curs aconsegueix materials  detrítics. El barranc amb farallons verticals de gran altura dóna lloc a un extraordinari paisatge. A més existeix una  formació, denominada Los Cuchillos de Contreras originada per l'erosió de la part blana de la roca que ha generat una impressionant cresta vertical.

En el parc es troben els boscos de ribera millor conservats de tota la Comunitat Valenciana i de la província de Cuenca, estant formats per pollancres, sauces i varietats de tamarix. 

La fauna del parc destaca per la important població d'aus,  sent especialment significativa la presència de l'àguila perdicera, l'àguila real i el mussol xic. Açò permet que les Hoces del Cabriel estiguen considerades com a Zona d'Especial Protecció per a les aus ZEPA.

El riu és una de les millors reserves de fauna fluvial destacant l'existència de la llúdria de riu, el cranc comú europeu o la madrilla del Xúquer,

A causa de la presència continuada d'aigua, s'ha aprofitat el seu llit per l'ésser humà des de fa segles, existint per tant nombrosos vestigis d'arquitectura fluvial.

Ruta de 9 km (entre anada i tornada), parteix de la Venta i Càmping de Contreras;  antiga Casa de postes  del segle XVI o XVII, que deu el seu nom a una família establida en Minglanilla. El nom es va estendre a les costes i al port de Contreras de 1850 (potser la millor carretera històrica de la península) i el Pantà de 1970.

És un edifici de tapial (terra i calç) de més de 300 anys situat a la vora del Riu Cabriel. Una parada en el cami  per als viatgers desitjosos de descansar, beure i menjar i una de les poques zones productives en l'escabrós entorn de gorgues i canons d'aquest riu salvatge i natural, únic en la nostra península.

Està qualificat com a edifici històric artístic (BIC), es troba en perfecte estat i amb una col·lecció important de mobles i objectes artesanals d'origen castellà (segles XVI a XIX).

La ruta discorre en la seua major part al costat del riu Cabriel en una tranquila passejada que ens permet gaudir de l'espectacle que ens regala la natura. En arribar als túnels excavats sota els Cuchillos de Contreras, es sol emprendre el retorn cap al punt d'inici, encara que es pot allargar fins on cada qui, trobe més oportú.

Durant la ruta passarem pel Complex Turístic Multiaventura Contreras on, a l'estiu, es pot realitzar un circuit d'activitats d'aventura com: Rapel, Tirolina, pont tibetà, tir amb arc, prova d'orientació etc.

La Organització